DOSSIER 3
Antecents
Com hem arribat avui dia a l'idea de projecte...
-
Dewey (1896) Destaca la importància de l’experiència. Les persones aprenem realitzant la tasca en persona (experimentant) que no pas memoritzant els continguts. En termes generals, dóna una major importància a l’aprenentatge per descobriment en comptes de l’aprenentatge memorístic. Defensa la idea de què l’alumne ha de ser actiu i buscar les solucions per si mateix. En canvi, el mestre ha de ser un guia, que els proporcioni problemes perquè els alumnes puguin resoldre’ls. Ell ens explicava que l’aprenentatge havia de partir de problemes, que el desencadenant de l’aprenentatge és un problema(ABP).
ABP: Aquesta metodologia consisteix a proposar un problema com a punt de partida per adquirir nous coneixements. En termes generals passem de la pràctica a la teoria.
-
Kilpatrick (1918) Primer deixeble de Dewey. El primer que parla de projecte d’aprenentatge. És una activitat espontània d’un grup d’alumnes que executen un treball globalitzat i triat lliurament per l’alumnat i que respon a algun tema d’interès pels infants.
L’aprenentatge ha de ser significatiu i funcional dins els projectes, per tant, les temàtiques més properes a les necessitats dels infants ens proporcionarà un aprenentatge més significatiu i funcional. El tema no ha de ser tancat sinó que es pot observar tot el que hi ha al voltant del tema escollit. Per altra banda les activitats han de ser diverses i no només utilitzar una tipologia en concret, aquestes han de permetre realitzar activitats motrius, intel·lectuals, experimentals, etc.
-
Décroly (1920) Introdueix el concepte de centres d’interès. La seva metodologia consisteix a preparar a l’infant per a la vida a través d’un ambient ric en estímuls. Aquest procés consisteix en els centres d’interès, que s’enfoca en dos conceptes: Un enfocament globalitzador dels coneixements i que ha de ser interessant o rellevant pels infants. Bàsicament està centrat en l’enfocament globalitzador d’una temàtica amb l’objectiu de què el nen no percebi parts sinó un tot. Els centres d’interès haurien d’estar al voltant d’unes temàtiques determinades i significatives pels infants, com l’alimentació, la protecció contra els perills, l’escola, la família, el sol, la terra, etc.
-
Freinet (1924) Defensa que l’aprenentatge s’adquireix a través de l’experimentació. Feinet és el precursor dels racons de joc i els tallers. La seva metodologia consisteix en el fet que els infants utilitzen el que ja saben per resoldre els problemes que es troben, creen hipòtesis i utilitzen el mètode assaig-error per trobar solucions als problemes o conflictes. Per tant, l’infant ha de participar en el seu propi procés d’aprenentatge i fer-se responsable d’ell. El mestre no és qui té la veritat absoluta i per tant està a l’aula com a guia o orientador, per facilitar o ajudar als infants a construir el seu propi coneixement.
Actualment...
-
Els centres d’interès actualment
Durant molt temps els docents han portat a terme el concepte de globalització a través dels centres d’interès. El mestre és qui tria el tema en la majoria de casos i les tasques no estan plantejades com una resolució de problemes, sinó més aviat tenen a veure amb activitats que lliguen amb el centre d’interès i coneixements que pensen els mestres que són necessaris per als infants.
-
Treball per projectes avui dia. El concepte del treball per projectes han anat evolucionant fins avui dia. Avui dia entenem aquest concepte a través de quatre claus.
-
L’aprenentatge ha de ser significatiu. Els tema ha de partir dels interessos de l’alumne, tenint en compte els coneixements previs de l’alumne.
-
Enfocament globalitzador: Tot l’aprenentatge gira al voltant de la temàtica elegida.
-
Constructivisme: L’alumne ha de ser actiu i buscar les solucions per si mateix, el mestre només està com a guia i és qui planteja els problemes.
-
Aprenentatge entre iguals: Tothom és imprescindible, cada persona aporta alguna cosa al grup i ens enriquim tots d’això.
-
