DOSSIER 3
Teories sobre el joc
El joc consisteix en una activitat necessària per als éssers humans, per poder desenvolupar capacitats intel·lectuals, afectives i motores. És una conducta universal, espontània, lliure i voluntària que ens serveix com a mitja per conèixer i aprendre del món. Ajuda a l’infant a interactuar amb altres persones i objectes pel simple plaer de fer-ho.
Teories clàssiques
-
Teoria de la Potència Supèrflua (Friederich von Schiller, 1759-1805)
El joc ens serveix com a mitja per gastar les energies sobrants i com a entreteniment de l'ésser humà.
-
Teoria d’energia sobrera (Herbert Spencer, 1820-1903)
Les espècies inferiors necessitem més energia, ja que, s’han de trobar la vida escapant de perills i alimentant-se.
A mesura que l'espècie és més complexa, utilitza menys energia de la que produeix pel fet que no està en constant perill i l’alimentació ve donada. Llavors el joc, seguint la teoria de la Potència Supèrflua ens ajuda a gastar l’energia que sobra.
-
Teoria de la Relaxació (Moritz Lazarus, 1824-1903)
Comencem a jugar per treure tensions, per relaxar-nos, per descansar i recuperar energies consumides.
-
Teoria de la Recapitulació (S.Hall, 1994)
Aquesta teoria defensa que l'evolució del joc en cada etapa de l'infant està sotmesa a l'evolució com a espècie.
-
Teoria de l’Exercici Preparatori o Preexercici (Karl Gross, 1861-1945)
El joc ens serveix per entrenar i exercitar els instints o habilitats abans que aquests estiguin desenvolupats del tot.
Teories modernes
-
La teoria Psicoanalítica (Sigmund Freud, 1856-1939)
El joc és la via a través de la qual s’expressen els sentiments, serveix per expressar els sentiments reprimits per la societat. Té una funció terapèutica o catàrtica similar als somnis. És una manera de superar els esdeveniments traumàtics.
-
La teoria de Buytendijk (Buytendijk, 1993)
Defensa que el joc és exclusiu de la infància, ja que, l'infant posseeix unes característiques úniques a diferència dels adults que els possibilita el joc.
-
La teoria de la ficció (Claparède,1934)
Contempla el joc com una eina per a interactuar amb la realitat, que és determinada per factors interns del qui juga i no per condicions de la realitat externa.
El joc va adquirir un pes específic pel desenvolupament cognitiu dels infants.
-
La teoria de Piaget (Piaget, 1932)
El joc és un reflex de l'etapa cognitiva en què es troba l'infant i contribueix al desenvolupament cognitiu.
-
La teoria sociohistòrica (Vigotsky, 1933-1966)
El joc com a mitjà socialitzador i contribueix al desenvolupament cognitiu.
-
La teoria del desenvolupament cognitiu de Brunner
El joc té un paper importantíssim en el desenvolupament social i cognitiu.
-
La teoria de l’enculturació (Sutton-Smith i Roberts, 1964-1981)
El joc actua com a transmissor de valors culturals de cada cultura.
-
La teoria ecològica (Brofenbrenner, 1979)
Defensa que el joc està condicionat per diversos factors ambientals, físics i culturals en l'entorn de l'infant.
Teories pedagògiques
-
Freidrich W. A. Froebel (1782-1852): Defensa la idea que el joc és molt important en l’etapa preescolar, ja que, es tracta de la principal eina instintiva que disposa l’infant per poder desenvolupar-se. Froebel veu al docent com a un facilitador d’oportunitats de joc i d’espais. L’activitat lúdica pretén complir amb uns objectius: Desenvolupar la força, l’agilitat, els sentits, la intuïció, la creativitat, l’autocontrol i establir vincles afectius.
-
Rosa i Carolina Agazzi (1866-1951 i 1870-1945): La metodologia de Rosa i Agazzi consisteix a respectar la llibertat i l'espontaneïtat de les activitats lúdiques dels infants i per altra banda van aportar la utilització de materials reciclats per a qualsevol tipus d’activitat infantil.
-
Maria Montessori (1870-1952): Crea un material didàctic orientat a desenvolupar els sentits i les intel·ligències dels infants. Creu que el docent és qui organitza els materials en funció de l’infant, fent un tracte individualitzat per a cada infant, potenciant així el desenvolupament de cadascú.
-
Elionor Goldschmied (1910): Creadora del joc heurístic i la panera dels tresors. Tots dos van ser concebuts per desenvolupar les capacitats dels infants, a través de materials poc estructurats que possibilitin moltes opcions.
