DOSSIER 3

Aquest article fa referència a l’amplitud d’estratègies que pot oferir el joc per l’ensenyament però fent especial èmfasi a atendre la diversitat dels infants. Primerament, l'autor comença introduint una definició del joc, que consisteix en una activitat que proporciona plaer al nen sense cap finalitat, el joc és voluntari, espontani i lliurament escollit que serveix a l’infant per conèixer el món que l’envolta i a ell mateix. Les activitats han d'estar dirigides des de dos criteris. El primer és la diversitat de propostes, s'ha de disposar d’un ambient ric en suggeriments. El segon criteri és que cada proposta  ha de ser flexible, és a dir, no totes aquestes tenen una única manera de fer, per tant, s'ha d'apostar per activitats que proporcionin el màxim de maneres de fer. És un fet que no tothom té les mateixes capacitats i facilitats per a cada tasca, per tant, com més possibilitats s’ofereixi en els espais, s’atendrà millor a la diversitat dels infants.

Les estratègies d’ensenyament i aprenentatge han d'afavorir el nombre més gran d’alumnes, però no s'ha d’oblidar mai a la minoria. Per tant, cal una comunicació bilateral entre docent i alumne per tal de poder trobar i desenvolupar els punts forts de cada infant. Aquestes activitats han d’afavorir la participació dels infants, per tant, un altre aspecte és que aquestes siguin motivadores, que els continguts cridin l’atenció dels infants i satisfaci la seva curiositat.
No tots els problemes tenen una única solució, per això a classe s'ha de potenciar el potencial creatiu dels infants i fer propostes que no només tinguin una solució. S'ha de realitzar a classe tot tipus d’activitats que facin servir totes les intel•ligències, potenciar les diferències individuals i procurar que tots els nostres alumnes arribin a l’edat adulta amb un equilibri de les intel•ligències múltiples. El joc és un dels punts importants en la feina de mestre, com a docents hem de propiciar un ambient ric en propostes. Que l’alumne es senti lliure d’experimentar, d'observar i descobrir per ell mateix. Que les propostes estiguin dirigides per poder-les realitzar autònomament, ja que, el mestre només és un guia i com a tal no ha de dirigir en excés la classe.