DOSSIER 3
En què consisteix?
El joc simbòlic consisteix en una activitat en la qual l'infant representa accions reals o imaginàries. Comença a partir dels dos anys. L'infant utilitza aquest joc per conèixer-se a si mateix i al món que l'envolta, representen situacions quotidianes, problemes i emocions.
El joc simbòlic a l'escola
El joc simbòlic és el joc per excel·lència dels infants, per tant, vindrà segur a l’escola. Aquest permet als infants el desenvolupament del llenguatge sense por a represàlies per part de l’adult, ja que, només és un joc i l’error està permès. A través del joc simbòlic podem treballar qualsevol àrea del currículum d’infantil, ja que aquest és transversal i depèn en funció de com es realitzi aquest.
Cinc premisses que hem d'observar i tenir en compte davant del joc simbòlic.
-
Material: Hem de respondre a quin ús fa dels materials cada infant. Si necessiten uns materials en concret, si són propietaris d’algun objecte, acumulen les joguines, les comparteixen, les pren a un altre nen o nena, si les utilitza per comunicar-se amb altres, si utilitza els materials segons la seva funció o li dóna altres funcions, etc.
-
Espai: Hem de respondre on s’ubica l’infant per realitzar el joc simbòlic. Si s’ubica sempre en el mateix lloc o va canviant de lloc constantment, si necessita un espai per ell sol o amb més gent o el seu propi espai, etc.
-
Temps: Si li costa acabar, si endreça les joguines, si accepta els límits del temps, si canvia constantment d’activitat, si s’adapta ràpidament a la nova proposta de joc, etc.
-
Relació amb si mateix: L’infant pren la iniciativa o no, juga espontàniament, observa abans de jugar o no, el seu joc simbòlic és constant o no, si té confiança amb les seves capacitats o no, si utilitza el llenguatge mentre juga o no, etc.
-
Relació amb els altres: L’infant tendeix a imitar als altres o no, juga amb solitari o amb altres persones al seu costat, interactua amb els altres, comparteix material, juga amb tots els companys o només amb gent determinada, etc.
El joc dramàtic
Amb aquesta metodologia es vol buscar que l'infant s'expressi amb un mateix, que interaccioni amb els altres i que pugui expressar-se amb llibertat. Com a mestres hem de proporcionar propostes de joc simbòlic a l'aula. Com per exemple jocs de mímica, imitar maneres de parlar, escenificar un compte, fer titelles, representar personatges, etc.
Els amics imaginaris
El primer estudi que es va fer dels amics imaginaris es va produir en els orfenats. Al principi es relacionava aquest fet com un trastorn patològic. Avui dia no es considera pas dolent, més aviat una cosa positiva, desenvolupa l’empatia, la comunicació i la creativitat de l’infant. És considerat un fet positiu a no ser que es prolongui durant un llarg període. Aquest és molt habitual en l’etapa d’educació infantil, els amics imaginaris més habituals són nens però també animals.
El joc simbòlic com a eina diagnostica
El joc simbòlic és una eina per poder diagnosticar l’autisme i el TDAH. Si el nen pateix autisme, realitzarà un joc repetitiu, poc flexible i amb problemes per imitar els processos. Per altra banda, si el nen pateix TDHA, el joc simbòlic no persisteix molt en el temps i va d’una joguina a una altra.
Existeix un test de McArtur per utilitzar el joc simbòlic com a eina diagnostica. Aquest test consisteix en el fet que el psicòleg comença una escena familiar representant un conflicte i el nen ha d’acabar l’historia amb l’ajuda d’uns ninots.
Amb aquest test podem extreure informació sobre l’infant i el seu context com ara quin vincle tenen amb els seus pares, quina figura paterna té més pes, detecció de maltractament, seguiment de normes, com reacciona el nen davant del conflicte, tipus de joc que fa (exploratori o joc simbòlic), etc.
