Aquest article ens ve a explicar que la historia sempre ha vist el TDAH com quelcom negatiu i que s’havia de curar perquè estava comportant conductes irracionals o desmesurades als infants que patien aquest trastorn. Judith Anton ens vol explicar que aquest trastorn s’ha de veure i portar des d’un punt positiu. Que si realment volem ajudar a aquests infants, s’ha de treballar des de l’escola, els pares i la societat, aportant metodologies i empatitzar amb la causa. La musicoteràpia és una bona metodologia per tractar aquest trastorn. Però sobretot hem de veure els punts positius d’aquest fenomen, veure aquest infant hiperactiu com una persona activa i enèrgica i el dèficit d’atenció com un intent per apropar-se al grup.

El que és realment interessant d’aquest article, és el punt de vista que donen. Veure el trastorn com una cosa positiva i no pas negativa. Aquest concepte, s'hauria de portar a terme a diversos camps de l’educació. Sempre estem veient el que fan malament els infants i els castiguem sinó realitzen la tasca segons les pautes establertes. Segurament som nosaltres els que estem equivocats, hauríem de veure la part positiva de cada infant i potenciar-la. Fer ús del reforç positiu i no pas del negatiu. Les metodologies emprades a classe han d’adaptar-se a l’infant i no pas al revés. Hem d’aprofitar tots els recursos que tinguem a l’abast pel desenvolupament de l’infant.