top of page
-
La plasticitat expectant de l’experiència: Des del naixement de cada espècie, s’espera que en l'entorn hi hagi estímuls que desenvolupi correctament el cervell, sinó es deteriora greument o definitivament, com per exemple la parla.
-
La plasticitat dependent de l’experiència: Implica l’emmagatzematge d’informació única per l’individu i respon al fet d’adaptar-se a l’entorn i incrementar les oportunitats de supervivència.
-
La plasticitat independent de l’experiència: Aquella plasticitat cerebral que és independentment dels estímuls de l'exterior, és a dir, els canvis en el cervell són produïts espontàniament independentment de les influències de l’exterior.
El cervell de l’infant no funcionarà correctament sinó és dona l’estimulació en el moment correcte.
Aquesta frase és correcte però amb matisos. A nivell cerebral hi ha un període crític per desenvolupar–se l’infant. Sinó es fa en el moment adequat es tanca la finestra (l’oportunitat de desenvolupar aquella característica correctament).
Per exemple: Si abans dels 5 anys el nen té cataractes i no se li soluciona, no es desenvoluparan les connexions de la vista correctament i tindrà problemes de vista de més gran. Per tant, podem afirmar que si manca l’estímul, el cervell no es desenvolupa correctament.
Hi ha estudis que indiquen que la vista i el llenguatge són els més sensibles i sinó es desenvolupa en el seu moment després hi haurà problemes. Però hi ha d’altres que encara que es perdi la finestra es pot desenvolupar més endavant, encara que amb dificultats.
Plasticitat
Tenim tres tipus de plasticitat, la plasticitat dependent de l’experiència i la plasticitat expectant de l’experiència de Black i Greenuogh (1997) i la plasticitat independent de l’experiència de Shatz, (1992).
bottom of page