Els ambients enriquits

Els ambients enriquits afavoreixen la creació de neurones i de sinapsis.

Aquest enunciat és correcte, és evident que fa falta un ambient ric en estímuls però també una sobrecàrrega pot ser dolent.

Exemple:

Tres experiments: Unes rates en una gàbia sense estímuls, unes altres en una gàbia amb molts estímuls i les últimes en el seu medi ambient. Les segones augmentaven la seva massa cerebral, neurones i sinapsis mentre que les primeres no, en canvi les rates que es trobaven en el seu medi ambient es van desenvolupar més que les segones.

Es recomanable estimular el cervell dels infants durant els tres primers anys de vida i el més aviat possible?

Aquesta afirmació no és correcte, a excepció d’algunes excepcions com la vista i la llengua.

Exemple: Un estudi sobre la sobreestimulació en rates: Una rateta de 20 dies, la van posar en la galleda plena d’aigua amb una plataforma però aquesta no podia trobar-la. En canvi, una altra rateta de 3 mesos la va trobar ràpid. La primera rateta de 20 dies, quan va complir 3 mesos no era capaç de trobar la plataforma.

Podem definir ambient enriquit com un entorn natural, realista i social. No cal sobrecarregar d’estímuls als infants, els ambients enriquits afavoreixen la proliferació de neurones i sinapsis. Hem d’estimular als infants , però no amb eines com els “bits” o el “metodo doman”.

Com a conclusió es pot extreure que s’hi s’ensenyen coses que no es poden adquirir, després es tenen més problemes alhora d’aprendre, ja que es té la sensació de por o el pensament de no poder fer-ho. Fa resistent a l’infant a un estímul abans de temps, per tant, cal una educació lenta, adaptada a l’evolució de cada infant i no córrer amb els ensenyaments.