El cervell del nen de 3 anys té el doble de sinapsis que el seu pediatra.
Aquesta frase és correcte, la idea principal és que un nen de 3 anys té més sinapsis que un adult perquè passa pel procés de Sinaptogènesis (als 2 i 3 anys es creen moltes sinapsis), per acció de l’aprenentatge, de l’entorn i la plasticitat del cervell.
Neurodidàctica
Els éssers humans quan neixen tenen un cervell molt immadur, gràcies a aquesta immaduresa són molt sensibles a l’entorn i disposen d’una gran plasticitat per adaptar-s'hi. Com més immadur el cervell més plasticitat hi ha, però no només passa amb els humans sinó també amb els animals.
Exemple: El pollastre es pot considerar un animal amb menys plasticitat cerebral perquè amb dos mesos el cervell ja és madur i per tant no depenen de l’atenció de la mare. En canvi, els corbs depenen dos anys de les seves mares però són molt més llestos que els pollastres (capaços de construir un instrument per aconseguir menjar o per enganyar). Amb això podem concloure que existeix una relació entre la dependència de la mare i la immaduresa del cervell.
Hi ha canvis en el cervell des de l’adolescència fins que som adults?
Si hi ha canvis, hi ha plasticitat en l'edat adulta, però no tanta com en els primers anys. El cervell va canviant durant tota la vida. Es creen noves connexions sinàptiques, es reorganitzen i també generem noves neurones.
Es va descobrir que una partícula el “carbono 14” quedava adherida a les noves neurones. Aquesta partícula va aparèixer el 1962 per les explosions nuclears. Gràcies a aquests estudis sabem que creem unes 1400 neurones diàries que va decreixent amb el pas del temps.
Un altre estudi realitzat als taxistes de Londres va esdevenir clau per afirmar aquesta pregunta. Es va fer un primer estudi i després un altre al cap de 4 anys, per comprovar els canvis en el cervell humà. Es va arribar a la conclusió de què hi va haver un canvi en l'hipocamp durant aquest període. Hi va haver alguns taxistes que van millorar l'hipocamp i altres que no, encara que aquests s’entrenessin. Com a conclusió de l’estudi, es pot observar que el cervell va canviant al llarg de tota la vida i no només en la infància.
