Rebem informació de l’exterior que passa al nostre registre sensorial per menys d’un segon i immediatament la informació passa al magatzem de memòria a curt termini. Aquesta es queda durant 20 segons i donarem una resposta passant per la memòria de treball. Si ho hem de recordar, ens ho repetim més estona, algunes d’aquestes informacions acabaran passant a la memòria de llarg termini. Tot el que supera els 20 segons passa a llarg termini, aquesta romandrà per sempre en memòria. Si la informació ha sigut superficial i no ha format xarxes complexes, romandrà aïllada i ens serà més difícil accedir a aquesta informació.
Com funciona la nostra memòria?
La teoria de Piaget i la violació de les expectatives.
Es pensava que tot allò que no veien els nens no existia. Segons Piaget els nens fins als 8-12 mesos no disposen de memòria de curt termini i només es basen en el registre sensorial. Però aquesta teoria no és certa, per saber que hi ha un objecte després de desaparèixer, és necessària la memòria a curt termini.
Als dos mesos i mig de vida, l’infant ja és capaç d’utilitzar la memòria a curt termini. Sabem que aquesta afirmació és certa per uns estudis realitzats. Aquests estudis consistien en amagar un ninot a l’infant darrere d’una paret i al moment d’aixecar la paret no hi havia el ninot, els infants es quedaven sorpresos, perquè ells sabien que hi havia d’haver un ninot.
Com a conclusió de l’experiment, es va extreure que els infants podien retenir en la memòria de curt termini. Com a matís, els infants els hi costa mantenir-ho en ment perquè les distraccions dificulten el procés.