Com a conclusió dels coneixements apresos en aquesta didàctica, podem dir que hi ha canvis en el nostre cervell que duran tota la vida i que la plasticitat que tenim de petits es va perdent a mesura que ens anem fent grans. Per aquest motiu no hem de deixar d’entrenar el cervell durant tota la vida, ja que és la principal eina com a futurs mestres.

Com a docents s’ha de treballar els aprenentatges en el moment correcte, no voler imposar-los abans d’hora i permetre a l’Infant disposar del temps necessari per realitzar cada tasca. Deixar fer als infants perquè desenvolupin seguretat afectiva i autonomia, d’aquesta manera aniran aprenent per si mateixos. El paper dels docents és fer de guia i facilitar les eines adequades per desenvolupar el cervell de l’Infant.

Un altre concepte a destacar ha estat la manera de com portar una aula. Utilitzar el reforç positiu com a recompensa, que permetrà a l’Infant a ser més participatiu amb la classe, companys i tutor/a. En canvi, amb el mètode de càstig, només serveix per aquell moment en concret i l’Infant no assimilarà res. Per tant, sempre que es pugui els aprenentatges, les normes, les pautes de convivència i les reflexions hauran de ser en positiu i no en negatiu.

A més, també penso que l’atenció va lligada a les preferències de cadascú, som capaços de mantenir l’atenció durant un període llarg si la temàtica o el context ens interessa. Llavors, des de l’escola s’ha de trobar propostes innovadores, que cridin l’atenció dels nens i nenes, fent servir els colors, els sons a favor nostre, si s’adornen les activitats amb fets que cridin l’atenció dels infants, crearem un mínim interès per allò.

Com a conclusió final dels coneixements apresos, es pot dir que la metodologia emprada en les activitats dels infants, tindrà una repercussió de com aquests assoleixin els coneixements. S’ha de crear activitats vivencials, que proporcionin un ús del màxim de memòries possibles, per garantir l’assoliment d’aquests coneixements.